d'aquí i d'arreu

Ara fa un mica més d’un any arribàvem de Beirut, d’haver passat unes vacances al Líban per primera vegada després de l’intent frustat del 2006. Normalment les tornades sempre són dures i necessitem uns dies per resituar-nos i repassar mentalment el viatge. A nosaltres no ens va donar temps, de desfer maletes vam passar directament a les cambres tancades de la 7ena planta de VH. Les paraules van caure com un pot d’arròs cau a terra i ho escampa tot: “Leucèmia“. No en sabíem res però ens espantava molt. Amb els dies passes d’un estat de xoc a començar una nova vida amb un nou objectiu: “tot sortirà bé”.

El proper 13 de novembre celebrarem el primer aniversari del transplantament de l’O., gràcies a l’alemany anònim que altruistament un dia es va acostar a un hospital a fer una donació i gràcies a ell i tants d’altres com ell, nosaltres celebrarem el nostre primer aniversari post-transfussió. No ho ha tingut gens fàcil i ha lluitat molt,  i segueix en la lluita tot i que no en parli gaire. Ara bromegem als dinars familiars anomenant-lo el petit alemany de casa nostra, i per molts més anys a celebrar. Aprofito per donar molts ànims a tots, qui amb el recolçament familiar i la persistència personal lluiten cada dia per treure’n un somriure.