Câline: la petita mimosa de Beirut
Calín no és un nom libanès. Al Líban el van acceptar perquè la mare és catalana i a Catalunya perquè el pare és libanès. Així doncs quan tothom em pregunta per què em dic Calín, contesto amb un simple: “el meu pare és libanès” (que sembla mentida, però és el més fàcil); quan hauria de dir: “la meva mare va sentir en un carrer de Beirut que una dona cridava la seva filla amb un afectuós mot francès: Câline”, que vol dir “mimosa”. Aquesta és la realitat.
Ella però, no va pensar en que cada vegada que dic el meu nom he de donar les explicacions de la qüestió, l’he de lletrejar i quasi n’he de fer una tesis, només pel fet de no dir-me Laia, Anna o Maria. Però això també m’ha permès tenir converses divertides i anècdotes de tot tipus, entre d’altres, que parlo molt bé el català (és clar, he nascut i he viscut a Catalunya) i que tinc trets àrabs (quan sóc clavadeta a la meva mare).
Espero haver aclarit algun dubte i si més no ja en sabeu alguna cosa més.
