14 de juliol
Han passat ja 5 anys del 14 de juliol de 2006.
El dia va començar d’hora ja que ens havien citat a les 7 del matí a la platja de Gavà per fer-nos unes fotografies. Quedaven 15 dies per al dia “D” i anàvem a contra rellotge amb tots els preparatius. Amb tota la tranquil·litat del món ens vam deixar emportar pel paripé de tot plegat, per un moment ens vam aïllar de llistes, taules, detalls, vestits, flors i demés, per centrar-nos en nosaltres.
La mare em va trucar: “Ja pots anul.lar el viatge, acaben de bombardejar l’aeroport de Beirut”. És una broma? S’ha confós! No ho ha sentit bé! I tant que ho va sentir bé, massa bé que ho va sentir. A ella ja no li estranyava res del que passés al Líban, a mi ja em començava a envaïr el pànic. Volia portar a en Bernat per primera vegada a recórrer els carrers per on vaig fer les meves primeres passes, que conegués la família i gaudís amb la gastronomia i ara no era capàs ni d’agafar el telèfon i trucar al pare per informar-me.
La cosa era imparable i els bitllets ja no servien, les companyies aèries ja no volarien fins al setembre i tot s’havia acabat. Ho vam cancel.lar tot i sense saber-ho vam cancel.lar també la cerimònia que ens havien preparat de forma secreta a Beirut. Jo a Barcelona amb un parell de trucades tranquil·litzadores ja en vaig tenir prou mentre que a la meva Teta i a la Marylynn les va enganxar al poble (a uns 40km al sud de Beirut) en plens preparatius per a la seva neta que venia de Barcelona a celebrar el seu matrimoni. No em vull imaginar la ruta que van fer amb el seu Mercedes per poder tornar a la ciutat.
La nit era dia de celebració, en Bernat fa anys el 14 de juliol i el portava a sopar al Saüc, però la festa estava una mica aigualida, a mi les males notícies em paralitzen i només d’imaginar-me que els fets s’haguessin produït 15 dies més tard, no se com hagués pogut trucar a casa per dir a la família que tornàvem a estar atrapats a Beirut en mig de les bombes, com al ’77 i amb en Bernat.
Amb el temps la cosa es va anar calmant, i al cap de 3 anys vam poder celebrar el 14 de juliol amb uns bitllets a Beirut a la mà preparats per descobrir el país que em va deixar fer-hi les primeres passes.
